Tecnoautobiografia

Per començar a redactar la meva tecnoautobiografia,vull dir que jo soc una immigrant informàtica. Ni en la meva infantesa ni en la meva joventut vaig tenir relació amb els tipus de tecnologies que actualment ens envolten.

Durant la meva infantesa, la relació que jo vaig tenir amb la tecnologia es centrava amb la radio i la televisió que durant els primers anys encara eren en blanc i negre, igual que les fotografies i evidentment només teníem dos canals de televisió. A casa també teníem rentadora però no eren automàtiques, teníem telèfon connectat a una centraleta, no podies marcar automàticament.

Entrada la meva adolescència les imatges ja eren amb colors, tant les de la televisió com les de les fotografies i els telèfons tenien marcació automàtica i les rentadores també eren automàtiques. Havien començat a introduir-se electrodomèstics que ens facilitaven la vida, com l’exprimidor de taronges automàtics, el “minipimer”, les torradores..

Els jocs de la meva infantesa i la meva adolescència no anaven lligats a la tecnologia, com els dels meus fills ara, sinó al contrari, eren a l’aire lliure, corríem, saltàvem, i no ens calia gaire cosa més, desfruitàvem amb nines, pilotes, bicicletes, cordes i gomes per saltar.

La tecnologia, la poca que hi havia comparada amb avui en dia, avançava poc a poc i si es veritat que existia, no sóc conscient que marques la meva vida, com avui ho fa en la vida dels infants que actualment estan entre la infantesa i la joventut.

Quan jo estudiava a l’institut i a la Universitat no hi havien ordinadors, fèiem servir la màquina d’escriure, que ja en aquells moments era automàtica. Teníem cassetes per la música i toca discos que ens semblaven veritables joies, i ens feien disfrutar al igual que avui els mes joves amb l’alta tecnologia audiovisual.

He de dir que la revolució tecnològica en la que estem immersos avui en dia, jo la vaig començar a viure en els meus primers anys a la Universitat on ara treballo. Allà vaig aprendre a fer servir els ordinadors, les impressores, els scanners....el correu electrònic, les web’s. Fa nou o deu anys que tinc un ordinador a casa. He de reconèixer les avantatges i les facilitats que la tecnologia ha portat a la nostra vida, però la velocitat en que aquesta canvia i la dependència que aquesta ens està creant, ens hauria de fer reflexionar i veure que està bé avançar per millorar, però no a qualsevol preu.

Carme Casanovas
Immigrant informàtica que sap apreciar les avantatges tecnològiques